Escalada i corda

Els principals reptes TIC de les ONL

Llegint l’article publicat a m4social, “Els principals reptes tecnològics de les ONG“, no m’he pogut estar d’aprofitar els resultats de l’enquesta a la qual fa referència, per posar a sobre la taula algunes de les impressions que em volten des de fa temps sobre els principals reptes que afronta el binomi TIC i ONL.

Tota entitat del Tercer Sector en algun moment o altre comença, ha començat o començarà un procés de professionalització en busca de l’optimització dels seus processos i estratègies. En aquest punt és on, com diu Jaume Albaigès en el seu article 10 reptes TIC pel 2016 a les ONLincloure les TIC a l’estratègia esdevé el punt de partida indefugible com igual d’indefugibles són els recursos que requerirà l’aplicació d’aquesta estratègia. Encarar aquesta fase amb una mentalitat d’inversió és imprescindible per a què l’adaptació de les TIC a l’organització sigui un èxit no només en la part involucrada en la millora de les tasques més administratives i de gestió, sinó també en aquelles estratègies de comunicació i captació de fons i també en el desenvolupament de l’activitat pròpia de l’organització.

És un cop feta aquesta aposta per l’ús de les TIC, però també un cop consolidada, que apareixen tot un seguit de necessitats, oportunitats i dificultats que són importants d’afrontar, aprofitar i resoldre. Si mirem els resultats de l’enquesta feta a 1.400 treballadors d’ONG per TechSoup veiem com, entre d’altres aspectes, destaca aquest llistat de principals reptes en la utilització de les tecnologies en les ONL.

Gràfic de barres amb els 10 principals reptes de les ONG amb l'ús de la tecnologia

D’aquests resultats m’agradaria destacar 3 aspectes que em semblen significativament més rellevants:

  • En la primera posició hi trobem la “Formació de l’equip professional en tecnologia” i en una cinquena i encara significativa posició “L’adopció de la tecnologia per part de l’equip professional”. Sembla doncs que una de les necessitats més remarcades és la relacionada amb la capacitació digital de tot l’equip professional.
  • En una segona posició hi trobem la relacionada amb la captació de fons i no es fa estrany ja que segurament coincidireu que ha estat aquest el principal atractiu que en els darrers anys ha obert el camí de les TIC a totes aquelles entitats que encara no s’hi havien atrevit.
  • En el tercer lloc, i aquí si que potser menys esperat, hi trobem tot el que fa referència al manteniment que implica el desplegament tecnològic a l’entitat. I és que, com ja apuntàvem, l’adopció de les TIC a les organitzacions s’ha d’afrontar amb mentalitat d’inversió i no només per la implantació de les tecnologies, sinó també per garantir-ne la seva salut degut al vincle de dependència que es genera entre el funcionament de l’organització i el funcionament de les tecnologies implantades.

Amb tot trobo a faltar de nou un repte potser més d’enfocament però que considero fonamental pel sector en el que ens movem i sobretot en totes aquelles organitzacions amb una missió amb un marcat caràcter social. La tendència a enfortir el desplegament TIC en els aspectes més administratius i de gestió, com també en les estratègies de comunicació i captació de fons, sovint ens fa perdre de vista quins son els objectius reals de les nostres entitats. I quin millor sector que el nostre per encapçalar aquesta humanització de la tecnologia integrant, orientant i centrant tota l’estratègia TIC en la missió de la nostra organització. Hauria de ser doncs la socialització de les TIC el repte central que vehiculés a tota la resta.

D’aquest darrer i dels altres reptes intentaré anar-ne parlant en propers articles.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *